Friday 1 de July de 2011, 18:44:02

Doncs rellegint les darreres línies de l'últim relat m'adono que vaig cometre un parell d'errors lleus de càlcul: primer, més amunt d'Àreu no hi ha cap càmping, sinó que el que havia vist al mapa era només una zona d'acampada lliure. Necessitava fer compres per als propers dies, carregar piles (elèctriques) i el telèfon, per la qual cosa vaig haver de quedar-me al Camping Pica d'Estats d'Àreu. I la carretera com a tal s'acaba a Àreu i es converteix en una pista forestal que s'acaba al Pla de Boet, uns 10km més amunt.

Però tornant al punt on em vaig quedar, el dimarts 28 vaig arribar a Boldís Sobirà en taxi des de Lladorre, estalviant-me tres horetes ben d'etapa ben bones. Va ser el dia de les trampes, aquesta, la primera.

 Boldís Sobirà en primer terme i el poble de Lleret al fons

Vaig sortir tard de Boldís per haver-me d'esperar una estona a que la roba de travessa (porto una muda de travessa i una de nit) s'eixugués del tot, després d'haver-la rentat la tarda anterior. Però quan m'hi vaig posar, vaig arribar ben còmodament a la Punta de Roquetés, d'uns 2000m, per una pista forestal. Aquesta va ser la segona trampa del dia: en un punt el GR es separa de la pista, però vaig continuar per aquesta estalviant-me un tramet de fort desnivell, per tornar-me a incorporar al GR poc més amunt.

L'ascens final al Coll de Tudela, de 2245m, va ser més dur, però ho vaig arribar sense problemes a bona hora per dinar. El coll és una plana coberta de gespa i esquitxada de petits cims boscosos. Vaig poder dirigir la vista enrere i repassar el camí que havia fet fins aleshores: Aigüestortes al fons, davant el Coll de Montcaubo, i a l'altra banda de la vall el Coll de Lleret. I per davant tenia la Vall Ferrera, amb la Pica d'Estats al nord-est, i Andorra al fons. I encara més de la meitat del camí fins al mar per davant.

   Al Coll de Tudela

Quan em disposava a reprendre el camí, em van encalçar els castellonencs, que van fer el mateix que jo i es van aturar a dinar al coll – realment es veu que la pujada inicial des de Tavascan havia estat ben dura. Amenaçava tempesta al nord i no em vaig demorar més. Van caure quatre gotes durant la baixada per un bosc de pi roig i em van sorprendre dos cadells de senglar que van creuar el camí espantats (de mi). L'última trampa d'aquell dia va ser prop d'Àreu, quan el GR creua diversos cops una pista; vaig anar alternant entre les dues opcions segons em venia de gust (es nota que molts utilitzen la pista, ja que el sender està poc trepitjat en aquest punt).

A Àreu em van tornar a encalçar els castellonencs i vam fer la cervesa junts tot discutint la jornada.

Finalment vaig comprar menjar per als dos propers dies i vaig fer un bon sopar al camping esperant amb il·lusió l'etapa següent, en què remuntaria la Vall Ferrera fins al Refugi de Baiau.

Al matí, em vaig adormir.

Encamp, 1 de juliol de 2011

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 – 5. Arribant a la Vall Ferrera