Wednesday 13 de July de 2011, 20:16:58

L'endemà d'haver arribat a Setcases vaig fer via cap a Molló. Superant un desnivell d'uns 600m vaig arribar al Coll de Lliens donant un xic més de volta per haver seguit un camí més enlla d'on el sender es desviava. El coll em va recordar el de Tudela, al Pallars Sobirà: una plana coberta d'herba ab petits cims boscosos a uns 2000m d'altitud.

Una aturada ràpida i vaig baixar cap al Coll de la Fembra Morta, per després carenejar de baixada cap a Molló. M'esperava més, d'aquest tram; com a curiositat, el fet d'estar caminant sobre muntanyes arrodonides properes als 2000m, tenint al nord i a l'oest els cims escarpats del Pirineu, i al sud i a l'est un mar inacabable de muntanyes que amb prou feines passen dels 1000m, rocoses i trencades, això sí.

   Vista des del Coll de Lliens cap al nord

Vaig fer un últim adéu a l'ata muntanya i vaig baixar el darrer tram fins a Molló, on ja m'esperava la meva família, que em tornava a visitar. Aquest cop va poder venir també ma germana. Vam dinar tots quatre i entre d'altres coses, em van portar unes ulleres noves!

Ens hi vam entretenir a l'hora de dinar, i com que havia de continuar cap a Beget per la tarda i ja era un pèl tard, no vaig refusar l'oferiment d'estalviar-me en cotxe la baixada cap al riu i pujada de l'altra banda, que ben bé podia suposar una horeta de camí. Així, en poc més de tres horetes vaig ser a Beget, on vaig acampar per passar la nit.

El canvi de paisatge va ser radical un cop passat el collet que separa la Vall de Camprodon (Molló) de la de Rocabruna (Beget): e vaig trobar enmig d'un bosc exhuberant i humit, en alguns punts gairebé claustrofòbic de com n'era de tancat. La gespa curta del sotabosc pirinenc va donar pas a les heures, falgueres i arbustos de tot tipus, mentre que els pins van ser substituïts per alzines, bedoll, roures i d'altres. Ja deu ser cert, que aquesta àrea és la que registra els índex de pluviositat anual més alts de Catalunya... I també vaig topar de pet amb una humitat escandolosa que em feia suar de valent mentre descendia sense esforç, fins i tot sense tenir calor.

    Vista de Beget

Després de Beget, a ja només 550m d'altitud, vaig completar en el dos dies següents les etapes cap a Sant Aniol d'Aguja, Albanyà i Maçanet de Cabrenys. Abans d'ahir vaig dinar al poble abandonat de Talaixà, al coll del mateix nom. Hi havia un bidó d'aigua de plàstic que semblava bona, però la combinació de plàstic i sol directe no em va fer gens de gràcia i ho vaig deixar estar: hi havia una font a Sant Aniol, a poc més d'una hora de baixada.

Com deia, vaig dinar a Talaixà, després de seguir el curs de la Riera de Beget (amb una pujada i la seva baixada corresponent, pel mateix costat de la serra, que em van semblar del tot prescindibles) i després vaig fer el coll. Aquell dia vaig haver de modificar la meva rutina diària: sortir encara més aviat pel matí (ja no fa fred a primera hora) i allargar l'aturada del dinar per evitar les hores de màxima insolació. A més de posar-hi més esforç a l'hora de planificar l'aigua de veure i els passos per les fonts de cada etapa.

Tot i el llarg descans del migdia vaig patir un bon via crucis per la tarda, havent passar Sant Aniol. Primer el Coll Roig, de 840m, travessant cingleres rocoses i tarteres, i després el Coll de Bassegoda, de 1105m. No va ser la duresa del camí el que em va consumir les forces, sinó la humitat i la calor sofocants, que no es van atenuar fins passades les vuit de la tarda, un cop assolit el coll de Bassegoda. Esgotades la moral i les forces, no vaig ser instal·lat a Can Galan (el Refugi de Bassegoda) fins prop de les deu, després d'haver recollit la clau a Can Nou i haver-me proveït d'aigua a la font propera.

          El Puig de Bassegoda, també amb una bona cinglera i el coll a l'esquerra

Va ser una jornada poc agraïda. Gairebé sempre entaforat al bosc poques oportunitats es tenen de contemplar el paisatge és enllà de branques i fulles; ni tant sols als colls s'obtenen bones panoràmiques. D'aquesta jornada em quedo amb l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, un lloc indret molt agradable per passar-hi el dia.

I la d'ahir va ser una altra jornada de molt desgast físic  causa de la calor i la humitat. Primer vaig baixar de pressa i sense problemes fins a Albanyà, en dues horetes, mentre el sol encara era baix. Com ja m'havien avisat, aquest tram discorre majoritàriament per una pista cimentada, i a partir d'aquest punt fins a la costa és un fet habitual.

Després de fer un segon esmorzar a Albanyà vaog enfilar el coll de Palomeres, fàcil però ja amb molta calor amb el matí avançat. Altre cop vaig fer una llarga parada per dinar, fins que es va començar a ennuvolar i semblava que no feia tanta calor (error). Van caure algunes gotetes durant la tarda, però el sol s'esforçava a fer successives aparicions per ala meva desesperació: aquí el bosc ja no es tant dens com a l'alta Garrotxa, és més mediterrani, i en el pas per pistes i camins perds l'ombra dels arbres.

També em vaig desorientar força abans d'arribar a Maçanet de Cabrenys. Penso que el GR ha estat modificat en alguns punts d'ença de l'edició que tinc de la guia. Seguia el sender sense problemes seguint les arques, però sovint perdia la meva posició sobre el mapa, cosa que generalment em fa força ràbia i que no m'acostuma a passar.

Finalment vaig arribar al camping de Maçanet, on vaig fer una rentadora obligada pensant en com mho manegaria avui per transportar la roba molla: s'estava preparant una bona tempesta quan vaig arribar al camping. Al final la tempesta va durar gairebé tota la nit, i avui he confirmat que ha estat general en tot Catalunya.

Avui he arribat a Llançà en autobús i tren des de Maçanet. Puc tolerar el fred, les tempestes pirinenques, els grans colls... però la calor ha acabat d'exhaurir les darreres forces que em quedaven. Amb un dia de retard i amb l'experiència de les dues darreres etapes resulta desmoralitzant pensar a acabar la travessa a teps i prefereixo fer les etapes del Cap de Creus tranquilament, gaudint dels últims dies que em resten d'aquestes increïbles vacances. Arribaré al Cap de Creus demà passat, en principi, passant per Sant Pere de Rodes i el Port de la Selva, per a finalment descansar dissabte a Cadaqués abans de tornar cap a casa.

      El Port de la Selva (esquerra) des de Llançà      

Llançà, 13 de juliol de 2011

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 – 11. La mitja muntanya, la calor i el salt cap a la costa