Saturday 9 de July de 2011, 21:06:22

Avui he arribat a Setcases, concluent finalment el tram del GR per l'alt Pirineu catlà i andorrà. En l'etapa de demà, fins a Beget, recorreré la ràpida transició cap al pre-Pirineu gironí. S'ha acabat l'alta muntanya, les valls i llacs glacials i els grans colls de més de 2000m d'altitud. Ara m'espera el relleu trencat de l'alta Garrotxa i l'Empordà occidental, una àrea molt aïllada i ferèstega fins a arribar a La Jonquera.

Però les últimes etapes per l'alt Pirineu no m'han deixat indiferent. Ahir el dia va començar completament ennuvolat i el refugi Corral Blanc es trobava immers en la boira, situació que no va canviar fins ben entrada la tarda havent ja sortit de Núria després de dinar.

     Un isard enmig de la boira, camí de Núria

A pocs minuts del refugi, passat el Coll de Barraquetes, el paisatge va canviar: les toses van quedar enrere i al meu davant van aparèixer de nou els cims rocosos i escarpats, molts d'ells propers als 3000m, amb sostre al Puigmal, de 2913m. Vaig travessar la Collada de Fontalba, ampla i coberta d'herba, després de passar per la Font de l'Home Mort i un altre collet rocós. Tot seguit vaig resseguir la vessant de la Vall de Núria mantenint l'altura a uns 2000m fins a arribar al santuari. Per sota corrien el riu de Núria i el cremallera, per sobre s'alçava l'imponent Puigmal. Però no vaig tenir bones vistes degut a les nuvolades que se succeïen durant tot el matí.

Arribant a la Vall de Núria, amb el llac ple a vessar

Vaig dinar a l'àrea de picninc de la Vall de Núria mentre el sol començava a fer intents d'aparèixer rere els núvols. Va quedar finalment un tarda radiant en arribar al Coll de Pedrisses, tret d'algun núvol que es resistia a abandonar el cim del Puigmal. I vaig gaudir d'una esplèndida vista des d'allà, que em va obligar a demorar-me durant gairebé mitja hora: a la dreta quedaven la Vall de Núria, el Puigmal i la collada de Fontalba; a l'esquerra contemplava les Gorges del Freser i el Puig de Balandrau; i al davant tenia la vall del Freser, amb Queralbs ocult sota les Roques de Totlomón - impressionants fins i tot vistes per darrere - i Ribes de Freser més enlla. I en la llunyania, ja molt tènues, vaig reconèixer perfils tant familiars com el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

         Vista des del Coll de Pedrisses, amb les Roques de Totlomón en primer pla. Davant i a la dreta, la vall del Freser.

Des del Coll de Pedrisses fins al refugi de Coma de Vaca vaig recórrer el Camí dels Enginyers - el meu! - travessant un seguit d'espectaculars espadats rocosos d'aquells que fan caure la bava als qui ens agrada l'escalada. Van ser més de dos hores de roques, tarteres i grimpades, avançant lentament en part per la dificultat - incrementada per la càrrega - d'alguns pasos i en part per les nombroses aturades per contemplar el paisatge. Fins i tot algun tram del sender està equipat amb cable fixe o grapes per salvar alguna roca. Les marques del GR poden estar distants entre sí, però resulta difícil perdre's ja que el sender és l'unica manera humana de tirar endavant: aquest s'obre pas hàbilment per allà on hom diria que és impossible que hi hagi cap pas. Mirava enrere i era incapaç d'esbrinar per on redimonis havia arribat fins allà.

Va ser divertit, però amb tant de pes a sobre i havent de calcular molt bé algun pas, l'últim terç del camí em va sobrar. Cal comentar però que el sender està molt ben mantingut, poc descompost i força segur. En aquest tram vaig estar acompanyat d'alguns isards (i no hi havia vaques per allà, sense que serveixi de precedent!) que m'esguaitaven des de les altures. Un d'ells em va estar "desafiant" durant una bona estona. Em vaig aturar i me'l vaig quedar també mirant amb la curiositat de què faria (també em cridava, no sé si per saludar o per fer-me fora). Al final l'isard va arrencar a córrer gorja avall a gran velocitat. Una bona vacil·lada em va fotre!

   El Camí dels Enginyers abans d'endinsar-se en terreny rocós

Finalment vaig arribar al refugi més de deu hores després d'haver sortit, tot i que només van ser unes sis o set d'efectives. Un indret molt bonic, el Pla de les Eugues al capdavall de la Coma de Vaca. I molt acollidor el refugi, on ja hi havia força excursionistes (aviat seria l'hora de sopar).

I si ahir em vaig trobar pocs excursionistes pel camí i encara menys els dies anteriors per la Collada de Toses, avui semblava allò el Portal de l'Àngel (més tard he recordat que avui és dissabte). He remuntat la capçalera del Freser, convertit ja en un alegre torrent, fins al Coll de la Marran. No m'hi he aturat més que el necessari per fer alguna foto: feia massa vent, i el piti me'l fumo jo, no el vent! Tornant als excursionistes que hi havia per allà, molts feien els cims propers: el Bastiments, el Pic de l'Infern o el Gra de Fajol, que semblaven transitats per rengleres de formigues multicolors. He dinat a cinc minuts del refugi d'Ulldeter, en un petit pla vora el Ter i amb ombra. Durant aquesta estona he observat (i m'he sentit observat per) una altra espècie típica d'alguns indrets concrets de l'alta muntanya, que es deixen veure sobretot els caps de setmana: els pixa-pins. Se'ls distingeix per les xancletes o les sabatilles de sola prima. Alguns duen texans i fins i tot, camisa. I motxilles tan grosses com la meva ronyonera. Generalment et miren amb indiferència, no acostumen a saludar ni que passin a dos metres d'on ets. Però d'altres et miren fixament des de la distància per desviar finalment la mirada quan ja gairebé son a tocar (aquesta actitud em va recordar una mica la de les vaques que mhe trobat pel camí tots aquests dies).

  El Coll de la Marrana, amb el Bastiments al fons

Després de dinar he arribat en poca estona fins al parquing de Vallter 2000, i com és molt propi de mí, he perdut el nord així que he trepitjat asfalt. He estat incapaç de retrobar al sender de baixada cap a Setcases, i per mandra de tornar a pujar he continuat per la carretera fins al poble. Avui dormiré per primera vegada en un hostal.

  A Setcases

Setcases, 9 de juliol de 2011

Respecte al comentari sobre els pixa-pins: no és la meva intenció faltar al respecte a ningú, les situacions descrites són ben certes, han ocorregut de veritat, i només hi he volgut afegir un toc humorístic.

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 – 10. Últim tram per l´alt Pirineu