Saturday 16 de July de 2011, 19:02:08

Els dos darrers dies, des que vaig arribar a Llançà, han estat força diferents del que m'he acostumat fins ara. S'han acabat les grans caminades i m'he dedicat més a disfrutar i relaxar-me. Vaja, el que vindrien a ser unes vacances típiques.

Dijous vaig sortir de Llançà en direcció a Sant Pere de Rodes. No massa aviat en realitat, però bufava un vent fresc que fins i tot et feia agafar una mica de fred quan t'aturaves. En poc més de dues hores vaig arribar al monestir, després de fer el Coll Perer i seguir avançant prop de la carena de la Serra de Rodes. Altre cop em vaig trobar amb un paisatge agrest i rocós, molt pobre pel que fa a vegetació, però modelat per agents molt diferents als que intervenen al Pirineu.

      Arribada al Port de la Selva

El monestir de Sant Pere de Rodes és impressionant, en especial per les seves dimensions: costa imaginar-se que es pugui edificar un complexe com aquest en una vessant amb tanta inclinació. Allà vaig dinar, tot i que era aviat, i vaig baixar per l'altra banda fins al Port de la Selva, arribant-hi a primera hora de la tarda. Un gelat i una cervesa i me'n vaig anar cap a la cala Tamariua a fer el ganso la resta del dia. Finalment, m'hi vaig quedar a fer nit.

I ahir va ser el dia en què vaig arribar al Cap de Creus, després de gairebé un mes de travessa. Vaig fer altre cop l'etapa en dues tirades curtes. Primer vaig arribar a la preciosa cala Taballera, d'aigües d'un blau intens que penetren molts metres terra endins. Allà m'hi vaig passar bona part del dia, fins que, ja ben avançada la tarda i amb el sol baix, vaig completar l'últim tram de l'etapa, en què el paisatge s'anava tornant si fa més àrid, fins a arribar al far, i a la fi, a la marca d'inici i final del GR, completant així la travessa.

   Primera i última fita del GR 11

Un sopar com està manat va ser la merescuda recompensa a un llarg viatge a través de bona part del Pirineu. I aquí ha estat també l'últim vivac de la travessa, amb cel clar i lluna plena. Però encara hi ha hagut una última recompensa, aquest matí, veient sortir el sol des del Cap de Creus, el primer punt de la península on se'l pot veure sortir. I després un esmorzar ràpid i fent via cap a Cadaqués, on hi he arribat en un parell d'horetes.

I avui sí, mentre esmorzo per segona vegada en una terrassa del poble, faig temps esperant aquells que per causes diverses no van poder acompanyar-me en l'etapa pel Pirineu ripollenc.

Cadaqués

Cadaqués, 16 de juliol de 2011

*Addició posterior: déu n'hi dó! Un mes per completar la travessa i més de dos per transcriure tots els relats que tenia a la llibreta!

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 – 12. Arribada al Cap de Creus

añadir nuevo comentario