Al final el Coll d'Engorgs no ha estat tant problemàtic com semblava sobre el mapa: fort desnivell d'uns 600m, dur, però no gaire complicat i fàcil de seguir.
He començat l'etapa deambulant pels voltants del Refugi de l'Illa fins a estar segur de prendre el camí correcte: en aquest punt es separen el GR 7 i el GR 11. El darrer no passa per l'Estany de l'Illa i encara directament el tram final del Coll de Vallcivera (difícil ubicar el punt on es troba realment el coll). A partir d'aleshores, on ja passes a la Cerdanya, la baixada és forta al principi i un cop al bosc, molt suau per la vall fins la Cabana dels Esparvers (suficient com a aixopluc, però no hi passaria la nit) tot seguint el Riu de Vallcivera. Les úniques dificultats, creuar algun rierol cabalós i vorejar un grup de vaques que jeien al camí.
Vallcivera i la Serra de l'Esquella al fons
Doncs com deia, sobre el terreny (des de la cabana) el Coll d'Engorgs no semblava tan complicat. La forta pujada es compensa amb nombroses ziga-zagues i marques abundants en tot el sender, en terreny estable i ben trepitjat. Al cim del coll trobem un enorme prat sobre cims arrodonits i de l'altre banda, el Circ d'Engorgs, més escarpat i amb un primer tram sorrenc de forta baixada fins a l'Estany dels Minyons. I com no, m'ha tornat a enganxar la pluja (i la calamarsa) a falta de 20 minuts del Refugi d'Engorgs, on tenia pensant dinar.
El Circ d'Engorgs, amb l'Estany dels Minyons en primer terme i els dels Aparellats al fons
He fet temps mentre dinava, quan ha arribat una parella que fa el GR en sentit contrari. També els ha sorprés la tempesta, i com a mi, els tocarà fer nit aquí avui, ja que la situació no ha començat a millorar fins ben entrada la tarda, després de fer una becaina. M'han donat bons consells sobre les etapes que ja han fet, les que encara em falten a mi, i m'han recomenat alguns llocs per pernoctar.
Més tard, quan ja ens pensàvem que no vindria ningú més han arribat uns altres dos nois més, que pensen fer alguna excursió demà per aquesta zona. Així, que al final hem estat cinc persones a passar la nit (i a escalfar el refugi, ja que cap a les tres de la tarda ja havíem baixat fins als 10 graus).
Refugi d'Engorgs, 4 de juliol de 2011