Monday 27 de June de 2011, 18:42:33

Bé, tinc pendents uns quants dies acumulats per narrar des que vaig ser a Amitges. Intentaré no esplaiar-me gaire, doncs. Al capdavall, les darreres etapes no han estrat tant espectaculars com la travessa d'Aigüestortes.

El dijous 23 de juny, la revetlla de Sant Joan, es va presentar molt envoirat a Amitges. Com que els meus companys del dia anterior havien acabat el viatge, aviat em van deixar enrere, ja que havien de ser aquell mateix dia de tornada a València.

De baixada cap a Sant Maurici vaig passar per l'estany de Ratera, on havia estat amb la meva família anys enrere i per la gran cascada propera a l'Estany de Sant Maurici, el qual va vaig trobar immers en la boira, sense poder contemplar una darrera vegada Els Encantats.

Els Encantats en la boira

Tot baixant cap a Espot em vaig retrobar amb el bosc de ribera dde mitja muntanya, tot i que aquí n és tant frondós com en la vessant atlàntica. Vaig parar a Espot a fer un entrepà, anava bé de temps, però tot es va t`rcer a la tarda. El tram entre els pobles d'Estaís i jou, abans d'aribar a La Guingueta, es va fer etern. Primer per un magnífic penya-segat des d'on es podia contemplar tota la Vall d'Àneu – el camí força ample i net com per a no patir ensurts -, i després per una pista asfaltada – sí, el GR hi coincideix. Crec que la distància que marca la guia en aquest tram per carretera es queda curta. Finalment un corriol trenca-cames em cva portar a la Guingueta, on descansaria dos dies sencers al càmping abans de reprendre la travessa. És digna de menció l'església de Sant Pere de Jou.

       La Vall d'Àneu

L'endemà vaig descansar, fer bogada, compres a Esterri i molt important, vaig passar pel CAP a que em miressin el turmell. El metge va ser molt optimista: no hi ha cap lesió; sembla ser que se m'ha inflamat l'escorça de l'ós a causa del frec constant amb la bota al caminar. Em va recomenar prendre ibuprofeno, seguuir posant-me la pomada com he fet fins ara i protegir el turmell fent gruix amb una bena. Fins ara m'ha anat prou bé, però hauré de vigilar-ho. També vaig fer un banyet al pantà de la Torrassa, a La Guingueta, abans de dinar.

Dissabte van visitar-me els meus pares. Esperava el dia amb il·lousió i ens vam posar al dia de les coses de cadascú. Vam dinar a Esterri i vam visitar per la tarda alguns dels pobles del voltant: Alòs d'Isil, Isial i Llavorsí. Per acabar la tarda fent un passeig pel pantà. Vam sopar al Nou Camping, on estava allotjat aquells dies, i finalment ells van tornar a Cornellà, emportant-se algunes coses meves que havia descartat per alleugerir la motxilla. Des d'aquell moment carrego només uns 15kg més o menys segons la quantitat d'aigua i menjar que porti.

De turisme a Alòs d'Isil

Les etapes d'ahir i avui han estat dures i poc agraïdes. La pujada d'ahir al Coll de Montcaubo va començar molt assoleiada, agravada per l'onada de calor que començava a afectar tot el país. I el camí era difícil de seguir després del poble de Dorve. Però la direcció era ben clara i retrobava el camí al poc de perdre'l, amés ajudant-me de nombrosos corriols que ajudaven a negociar l'ascensió. Passat el primer coll vaig passar al terreny boscós de la vessant obaga, amb el sender clarament marcat. Dues vespes torra-collons em van donar les postres després de dinar. Finalment vaig assolir el coll de Montcaubo, de 2201m, havent superat un desnivell de més de 1200m des de la Guingueta. La vista des del coll va ser la nota gratificant de la jornada: darrere meu, la Vall d'Àneu i les muntanyes d'Aigüestortes; al nor i a l'est, les terres frontereres amb França i Andorra; al sud vaig distingir el massís del Port del Comte, i un bocinet de la Serra del Cadí al sud-est; i davant meu, les valls d'Estaon i de Cardós.

La baixada es va fer llarga, com totes. I com sempre, no vaig resistir la temptació de fer una cigarreta a prop del final de la baixada (amb les pujades no ho faig!), tenit el poble d'Estaon pocs metres per sota meu. De la baixada he de destacar que uns lladruc rabiosos em van posar alerta durant uns minuts, però sense més conseqüències.

A Estaon vaig passar la nit en un refugi que no tenia fitxat, però que estava ben senyalitzat a les entrades al poble. Vaig sopar acompanyat d'una parella de francesos i un grup de castellonencs. Aquests darrers feien el GR per tramps, l'actual l'acabarien a Àreu (dues etapes més), i en farien algunes més a l'agost.

 Vista des del Coll de Montcaubo i camí de baixada

Avui he arribat a Tavascan a través del coll de Lleret, no tan dur com el d'ahir però també de banda de solana. Hi he arribat pels volts de les dotze i una vegada més he tingut una llarga baixada . Primer un tramet trenca-cames i després reseguint la vessant gairebé nua he perdut el camí. M'he passat de llarg el poble de Lleret, on havia planejat proveïr-me d'aigua i després de dinar m'he retrobat amb el GR. He arribat molt just d'aigua al poble d'Aineto i gairebé m'he banyat a la font.

A les cinc de la tarda he arribat a Tavascan havent decidit saltar-me un tros de l'etapa de demà, que no seria res més que una repetició del tram d'aquesta tarda però a l'inrevés: un fort desnivell positiu al principi per arribar planejant al poble de Boldís Sobirà, resseguint la mateixa vall en sentit contrari i per la vessant oposada. Així que he baixat fins al camping de Lladorre per carretera – menys d'una hora -, a peu, ja que els pocs cotxes que baixaven no s'han aturat a recollir-me, i demà em pujaran en taxi fins a Boldís Sobirà per reincorporar-me al GR. M'esperarà una pujada suau de 700m de desnivell i la baixada fins a Àreu.

Vista de Tavascan des d'Aineto

Segons l'hora que sigui decidiré si m'hi quedo o faig una tiradeta més per la carretera que, seguint el GR, ascendeix per la Vall Ferrera on més amunt del poble hi ha un altre càmping.

Al final em penso que no he estat tant breu, però què hi farem...

Lladorre, 27 de juny de 2011

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 – 4. A través de les Valls d´Àneu