Friday 24 de June de 2011, 12:56:03

3 Comentarios

El dimecres 22 juny, el dia del meu 27^è aniversari, vaig completar una etapa preciosa, la que em va portar fins al refugi d’Amitges a través del Port de Ratera. Com que l’endemà tindria una etapa de descens gairebé ininterromput cap a la Vall d’Àneu, vaig decidir escurçar aquesta etapa i fer nit al refugi d’Amitges, al qual havia d’arribar a través d’una variant del GR, després del port.

Climatològicament, el dia no pintava bé: tot i que ara lluïa el sol, a la nit havia tornat a descarregar una forta tempesta, potser més i tot que la del dia anterior a primera hora de la tarda; i la previsió anunciava inestabilitat durant tot el dia.

Sortint del refugi de Colomers vaig creuar la presa i – després d’equivocar-me de camí durant uns 200m, vaig ascendir un collet. A partir d’aquí va començar la màgia d’Aigüestortes: des de dalt del collet vaig contemplar des de la distància els petits llacs de Clòto de Baish i de Naut. Després vaig planejar per tot resseguint els llacs Long, Redon i Obago, tots ells units als dos anteriors per un tortuós rierol. Diversos rierols confluïen a la capçalera del Lac Obago, formant basses, illes i fangars que vaig haver de travessar amb compte de no relliscar.

      El Lac Long amb el Tuc de Ratera al fons

A partir d’aleshores va començar l’ascens al Port de Ratera seguint un petit torrent que baixa des del mateix port. Com que el migdia s’acostava i no volia que m’enxampés la pluja, em vaig aturar a fer un primer dinar a meitat de l’ascens en una encantadora terrassa poblada de gespa i que el torrent travessava alegrement després de superar un petit salt.

En la segona meitat de l’ascens, vaig creuar alguns dels neuers que havia vist des de Colomers, i prats alpins poblats de petites flors blanques, grogues i blaves. Malauradament, encara no m’he trobat cap flor de neu durant la travessa.

         Prat florit al Port de Ratera. Montardo al fons

Al cim del port em vaig retrobar amb dos nois valencians que havia conegut la nit anterior i amb qui vaig compartir el que quedava d’etapa. També al port vaig haver de resistir la temptació de prendre un bany en una bassa a més de 2500m d’altitud – el temps aguantava, però els núvols amenaçaven pluja. I una àguila enorme ens va sobrevolar pocs metres per damunt dels nostres caps. Realment els patiments i les dificultats d’aquesta travessa tenen els seus premis – la contractura “permanent” de l’espatlla dreta em tortura cada dia i se m’ha ressentit el turmell que se’m va sobrecarregar a la travessa Almeda – Montserrat.

Amb els meus nous companys vam desviar-nos del Gr per la variant d’Amitges. Vam passar per damunt de l’Estany de les Obagues de Ratera i vam travessar una llarga tartera coberta de pedres enormes, gairebé sempre en suau descens. Així, tot vorejant els estanys de la Munyidera, dels Barbs i el Gran d’Amitges, sempre en presència dels bells Encantats a la vessant sud de la vall, i uns serrats i crestes d’agulles a la vessant nord, vam arribar al bonic refugi d’Amitges. Durant el camí ens vam creuar també amb una marmota i un petit grup familiar d’isards.

El Refugi d'Amitges

Era molt bona hora quan vam arribar al refugi i vam tenir prou temps per relaxar-nos, compartir vivències de les nostres respectives travesses, dutxar-nos i fer-nos el sopar. I a la fi, després de sopar vam celebrar el meu aniversari; i encara que no teníem cap pastís ni cap magdalena (va per tu!) a mà, una barreta energètica va fer el fet, acompanyada de les espelmes que m’havien donat els meus amics i de la del 50^è aniversari de la meva mare.

     Feliç aniversari!

 La Guingueta, divendres 24 de juny de 2011

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 – 3. La màgia d’Aigüestortes

3 Comentarios

Enviado por Moncho el Sunday 26 de June de 2011

“Quien se suele atar al otro extremo de tu cuerda te envía un abrazo y ánimos para que continúes dándolo todo en Piris. Que lo vas a conseguir. Si pudieras meter fotos en tu blog ya sería la repera.”

Enviado por Jesus el Monday 27 de June de 2011

“Bueno, poco a poco y con buen paso. ánimo con las siguientes etapas, espero que no tengas que sufrir el calor y las tormentas.Un abrazo,”

Enviado por Earendil el Saturday 2 de July de 2011

“Gracias por los ánimos!!Y las lecciones de escalada y equilibrio del que se suele atar a ese otro extremo de mi cuerda han sido valiosísimas en algún tramo!Un abrazo a tod@s!”