Monday 20 de June de 2011, 12:50:22

Era el dissabte 18 de juny de 2011. Em vaig llevar  a les 4:30 havent dormit poc més de tres hores. Força bé després de les nàusees nervioses que em van entrar a la nit intentant encabir les últimes coses a la motxilla – després de sopar.

El viatge en autobús el vaig dedicar a completar les hores de son. Tot i que en aquell moment anava despert, no vaig veure la parada d’Aneto i el bus no es va aturar. Arribar fins a Vielha, tot i ser a vint minuts per carretera, em va suposar un retard de dues hores. Finalment, em vaig posar en camí, en el que havia considerat l’etapa zero, a completar en dos dies – arribar primer fins a la cabana d’Anglos i l’endemà fins al refugi de Conangles. Com que ja era tard, vaig parar a dinar poc després d’haver sortit del poble.

Vista de la Vall de Ribagorça

De seguida em vaig adonar que tot i ser un sender no gaire tècnic, la càrrega que portava – prop de 20kg – no em permetria portar una marxa de 3km/h, tal com havia calculat. Al cap de quatre hores, comptant-hi la parada per dinar, portava uns 4km recorreguts i tenia per davant una paret de 300m de desnivell, i segons m’havien dit, cap aixopluc allà dalt. Eren ja las sis passades, estava cansat i vaig decidir acampar en un prat, a distància prudencial d’un torrent que em proporcionaria aigua per a rentar-me i cuinar.

La nit va ser freda i l’endemà vaig reprendre la marxa cap a l’Ibon (llac) de Llauset. Vaig descartar baixar per Salenques, com tenia previst, i vaig decidir demà a algú que em baixés per carretera un cop al llac. Va ser una decisió encertada: arribar a l’embassament em va suposar unes 8 hores efectives de marxa, havent remuntat dues parets de gairebé dos cents metres de desnivell (sense comptar la mencionada abans, que no va ser tan dura). En la primera paret vaig remuntar una vessant travessada per dos barrancs. Vaig estimar un desnivell d’un 50% i vaig necessitar ajudar-me amb les mans per avançar i dominar el pes de la motxilla. La vegetació era molt alta i era fàcil perdre les marques, cosa que em va passar un parell de vegades.

Era ben fàcil seguir la direcció correcta tot i sortir-se del camí, el problema era el risc que corria: si el terreny era dificultós seguint el corriol, més ho era anant camp a través, o millor dit, barranc a través. Vaig témer fer una passada en fals o que el pes em desequilibrés i caure daltabaix. La segona paret no va ser més fàcil: un pedregar estret i també amb molta inclinació on les pedres rodolaven muntanya avall tan bon punt les trepitjaves. Desitjava amb totes les meves forces sortir d’allà sa i estalvi. Fins i tot vaig descarregar pes de la motxilla i vaig fer el tram final en diversos viatges, portejant les coses més pesades per separat.

   Els barrancs de Llauset

Vaig arribar al cim de la presa a les cinc de la tarda desmoralitzat i molt espantat, ja que m’havia jugat la vida en aquells passos. Estava clar que no baixaria per Salenques, ni havent descansat una nit més allà dalt: m’esperava, segons el mapa i els perfils, un desnivell de més de 300m amb una inclinació similar a la dels anteriors. Més difícil i perillós encara si vas de baixada.

Així que havent dinat, una noia i el seu pare, que tot just tornaven de fer un 3000, el pic de Mulleres, em van baixar per la pista fins a Aneto, i allà a la carretera vaig poder parar una parella que em va remuntar en el seu cotxe els 6km que em quedaven per arribar a Conangles.

Hi vaig ser just a temps per sopar, a les vuit.

Arties, dilluns 20 de juny de 2011

Álbums de Fotos relacionados:

• Travessa GR 11 - 1. Un inici tortuós